La corba del temps
Sortida amb memòria
Aquest és l’arc de sortida. El que em veia marxar cada cop que la fira del bandoler acabava. Pedra sobre pedra, ha vist passar gent, mercats, silencis. Ara, el vull recordar com un dels més bonics d’Alcover. No pel que mostra, sinó pel que em fa sentir; q...
Llegeix més
La Mesquita
En Alcover, un arc romànic del segle XII s’alça com a testimoni d’un edifici que ja no és. Popularment conegut com La Mesquita, el seu nom ressona amb ecos d’altres temps. La Guerra Civil el va reduir a ruïna, però aquest arc, imponent i solitari, encara ...
Llegeix més
La cara oculta del present
En aquest costat del temps, la llum avança amb prudència, com si no volgués trencar el silenci que habita entre les pedres. Potser és en aquest revers on el temps descansa, on el que som es revela sense pressa, com una veritat discreta que només es deixa ...
Llegeix més
Entre el vist i l’amagat
Des d’aquí, no imposa, només emmarca. El carrer es corba tot seguit, com qui guarda secrets. Les façanes envellides, els fanals penjants, els vestigis de festa. Tot sembla esperar algú que encara no ha arribat. Hi ha imatges que no criden, sinó que xiuxiu...
Llegeix més
Entre ombres i bigues
Hi ha carrers que semblen encongir-se al nostre pas. Les cases es recolzen les unes en les altres, com si tinguessin por de caure. El carrer es corba, el silenci pesa, i la llum dubta abans d’entrar. En aquest espai estret, hi ha alguna cosa secreta, com ...
Llegeix més
Entre el cafè i el grafisme
En aquest arc de Valls hi retrobo una calma estranya. La pintura antiga del Racó del Cafè em fa pensar en converses que ja no hi són, en olors que s’han esvaït. Al fons, el mural abstracte vibra com un batec nou. Entre una cosa i l’altra, l’arc m’acull en...
Llegeix més
Arcs que sostenen el present
Els arcs apunten cap al passat, però sostenen el present. La casa moderna que s’hi recolza no amaga del tot la memòria de la muralla. El balcó tancat, les pedres fingides, tot sembla voler dialogar amb el que ja no és visible. Aquí, l’arquitectura no és d...
Llegeix més
El túnel dels segles
L’arc medieval s’obre com un túnel de pedra que ha vist segles passar. El carrer s’estreny, les parets parlen amb textures antigues, i al fons, un test solitari recorda que la vida persisteix. No cal llegir les inscripcions per sentir que aquí, cada racó ...
Llegeix més
Memòria suspesa en pedra
Un arc que conté altres arcs. Un ritme de pedra que no s’acaba, que avança sense pressa. El carrer és buit, però no solitari; hi ha memòria als murs, hi ha pas en el silenci. Aquí, el temps no es mesura, es travessa.El Pla de Santa Maria
Llegeix més
El pas del silenci
Entre pedra i silenci, el Carrer Major comença amb un arc que no acull; interroga. El carrer es corba, s’amaga, i l’estrella suspesa no il·lumina; només marca el temps que passa. Hi ha entrades que no són invitacions, sinó enigmes.El Pla de Santa Maria
Llegeix més
Al campanar del temps
Al campanar de l'església de Santa Maria la Major de Montblanc, els arcs s’encadenen com els batecs d’un rellotge antic, cadascun marcant un compàs de silenci i pedra. La llum que travessa aquestes obertures dibuixa ritmes sobre el paviment, mentre Montbl...
Llegeix més
Travessar els segles
Una de les entrades de la muralla medieval de Montblanc, aixecada al segle XIV per defensar la vila. L’arc s’alça com un testimoni silenciós, separant el soroll del món de la quietud del passat. Travessar-la és creuar segles en un sol pas.Montblanc
Llegeix més
Passos de memòria
Entre murs estrets i silenciosos, una escala s’enfila sota dos arcs superposats. És una connexió discreta, però plena de vida: uneix nivells, records i respiracions d’altres temps. Un pas senzill que porta de l’ombra a la llum, com qui travessa una memòri...
Llegeix més
La porta de la llegenda
Una de les portes principals de la vila, on la pedra i la memòria es troben. Sobre l’arc, un plafó recorda la llegenda de Sant Jordi, el cavaller que va vèncer el drac i va donar nom a la festa major de Montblanc. Aquí comença la història.Montblanc
Llegeix més
Ecos de pedra
A la plaça de Montblanc, els arcs es multipliquen com ecos de pedra. Superposats, creuats, alineats; creen un ritme visual que atrapa la mirada i convida a la calma. No són només estructura, són la memòria feta corba.Montblanc
Llegeix més
L’arc i el pi
Entre pedra i temps, l’arc s’obre com una mirada antiga que observa el present. A Puigpelat, aquest va ser un dels primers arcs que em van captivar; una porta silenciosa que convida a travessar-la i sentir la història que s’hi amaga.Puigpelat
Llegeix més
Entrada monumental
A l’entrada de Santes Creus, l’arc central s’imposa amb elegància. La façana, marcada pel pas del temps, mostra detalls ornamentals que parlen d’una època de gran cura arquitectònica. Travessar aquest arc és com entrar en un altre ritme, més pausat, més c...
Llegeix més
L’arc discret
Entre les cases que envolten el monestir, hi ha un arc discret que uneix dos carrers estrets. No crida l’atenció, però funciona com un pont subtil entre espais. És un límit suau que convida a descobrir el cor tranquil de Santes Creus.Santes Creus
Llegeix més
Arcs del barri jueu
Entre carrerons silenciosos, els arcs restaurats del vell barri jueu de Valls revelen fragments d’una història profunda. Les pedres clares contrasten amb les ombres de les parets, creant un joc de llum i textura que acompanya el passeig amb serenitat.Vall...
Llegeix més
Passatge suspès
En aquest racó de Tarragona, l’arc elevat uneix dos edificis com un pont discret sobre el silenci del carrer. Les pedres irregulars del paviment i les façanes austeres guarden l’eco de passes antigues. Dos ocells interrompen la quietud, recordant que fins...
Llegeix més
Entrada velada
La solidesa de l’arc de pedra contrasta amb la delicadesa de la reixa de ferro i la porta envidrada del fons. És una entrada que no es revela de cop; convida a la pausa, a la curiositat. El desgast de les pedres parla de permanència, d’usos que canvien pe...
Llegeix més
De l’interior a l’exterior
La “Baixada del Roser” marca la transició entre el refugi de les muralles i la llum oberta de la ciutat. L’arc emmarca palmeres i pilones modernes, en un contrast entre l’antic i el present. És un punt de pas, però també d’enquadrament, com si la ciutat e...
Llegeix més
Pati amagat
A través de l’arc marcat per la placa “Perruqueria”, es revela un pati de pedra, escales i una font. És un espai de calma, on el temps sembla suspès.Tarragona
Llegeix més
Portal de Sant Antoni
Aquest arc monumental, amb un rostre esculpit a la clau i ornaments al llarg de la corba, és més que una entrada; és una afirmació. El carrer que s’estén més enllà sembla menor davant la imponent estructura. És un vestigi de poder i d’art, preservat en la...
Llegeix més