El carreró s’estreny i la llum hi entra amb delicadesa, com si volgués acariciar les pedres gastades. L’arc, mig amagat en la corba, sembla convidar-te a entrar sense presses, amb aquella calma antiga que només tenen els pobles petits. Una planta a l’entrada, una finestra que observa, un silenci amable. Tot plegat fa pensar que, darrere d’aquesta volta, hi ha un racó on el temps es deixa estimar.

Alió