El parador entre abandonament i permanència. La pedra és dura, la fusta fatigada, i el passadís sembla voler allunyar-te. Tot parla d’un temps que s’ha esvaït, d’un ús que ja no hi és. I, tanmateix, res no cedeix. En aquest equilibri incòmode entre abandonament i permanència, l’espai revela una força inesperada, una presència que no busca agradar, però que et reté si t’hi quedes prou estona.

Nulles