De les tres portes que tancaven el Montferri medieval, només aquesta ha resistit el pas dels segles. Rugosa, descuidada, plena de cicatrius, s’aixeca com un record viu d’un temps que ja no torna. La paret frontal, amb la seva textura irregular, sembla parlar de mans que van construir sense pressa, de pedres col·locades amb més ofici que perfecció. És una porta que no vol lluir, només perdurar, i en aquesta persistència hi ha tota la seva bellesa.

Montferri