Un arc que neix d’una plaça oberta i t’empeny cap a un carrer estret, antic, ple de respiracions que el temps no ha esborrat. La pedra conserva la humilitat dels segles, però també una força callada, com si hagués vist passar mil històries sense necessitat d’explicar-ne cap. És una entrada que no reclama protagonisme, simplement et convida a travessar-la i a seguir el fil d’un poble que encara parla a través dels seus passos més antics.

Alforja