Un túnel on la vegetació creix sense mesura, gairebé feréstega, com si volgués recuperar el mur pedra a pedra. I, tanmateix, al fons s’obre una plaça endreçada, tranquil·la, que sembla esperar-te amb una altra llum. Aquest arc és un pas entre dos ritmes, el del que es deixa anar i el del que es manté. Un llindar on el poble mostra, en un sol gest, la seva part més salvatge i la seva cura més antiga.

Nulles