Al castell de Rodonyà, aquest arc, o el que en queda, s’aixeca des de 1214 com un testimoni silenciós. Ja no defensa res, ja no vigila ningú, ara només obre pas a un jardí tranquil, on els arbres nus i les pedres antigues conviuen sense pressa. En la seva senzillesa hi ha una bellesa discreta, com si la història hagués decidit quedar-se només en la forma essencial. Un record de pedra que continua fent de portal, però cap a una pau que abans no existia.

Rodonyà