LA CORBA DEL TEMPS
No és la nitidesa de la imatge el que cerco, sinó allò que suggereix. Els arcs són idees esculpides, transició, estabilitat, triomf, protecció. Són límits, entre el dins i el fora, entre el profà i el sagrat. Són conquesta que perdura, formes que acullen. La seva corba dibuixa el cicle, el retorn etern, la continuïtat.
La bellesa del desgast
Aquest portal, antic accés al barri dels colomars des de la plaça de l’Om, conserva una rusticitat que el pas del temps no ha pogut esborrar. La pedra irregular i el desgast del mur expliquen una frontera qu...
Llegeix mésEl portal noble
El Portal de Santa Coloma, amb el seu arc ogival i la presència de la vella Carlània al damunt, és un dels accessos més nobles de la vila. La pedra massissa i l’ombra profunda del pas condueixen la mirada ca...
Llegeix mésSimplicitat que acull
El Portal de Martí és un accés senzill però ple de calma. La pedra ben tallada i la seva arcada sòbria obren pas a un carrer lluminós que respira serenor. Sense buscar protagonisme, aquest portal conserva la...
Llegeix mésOmbra i llindars
El Portal del Vicari o de Santa Maria, amb la seva triple arcada, conserva una profunditat que ni el revestiment impropi pot amagar. Des de l’ombra del pas, la llum exterior esdevé una invitació i el carrer ...
Llegeix mésEntrada solemne
El Portal de Sanou o Cervera, un dels més imponents de la muralla de Santa Coloma de Queralt, s’alça amb una doble arcada que encara conserva el pes del temps. La pedra massissa obre pas cap a la Plaça Major...
Llegeix mésLa mirada cap al temple
El Portal d’Avall obre pas a la vila antiga amb una serenor que només la pedra sap mantenir. Al fons, la silueta de l’església ordena la mirada i converteix el carrer en un corredor de llum suau. A la base d...
Llegeix mésEscala de retorn
Documentat des de 1426, aquest portal de Mont-roig del Camp baixa cap als horts i els antics rentadors, però vist des d’aquí sembla més aviat convidar al retorn. L’escala estreta, gastada per segles de passo...
Llegeix mésEl llindar que guia el poble
Un arc que neix d’una plaça oberta i t’empeny cap a un carrer estret, antic, ple de respiracions que el temps no ha esborrat. La pedra conserva la humilitat dels segles, però també una força callada, com si ...
Llegeix mésEl pas cap a una altra dimensió
Un entrellaçat de porxos que no només cobreixen el pas, sinó que el transformen. La pedra i la fusta s’hi combinen com si fossin capes d’un mateix relat antic, superposades al llarg dels segles. A mesura que...
Llegeix mésEl porxo que sosté el temps
Més que un arc, un porxo que domina el pas i dona forma al carrer. La pedra, ampla i segura, sembla haver estat pensada per sostenir no només edificis, sinó històries. Sota la volta, el temps s’alenteix. A s...
Llegeix mésEl portal dels instants possibles
Un arc que transforma el pas més simple en una escena de cinema. Darrere seu, el carrer sembla ordinari, sota la volta, però, tot canvia de textura. La llum s’hi filtra amb una calma que recorda els instants...
Llegeix mésL’abraçada incerta
Un arc que no saps si t’obre pas o t’adverteix. Les bigues que surten de la paret semblen braços indecisos, potser et volen abraçar, potser et volen retenir. L’origen medieval encara hi respira, malgrat les ...
Llegeix més