LA CORBA DEL TEMPS

No és la nitidesa de la imatge el que cerco, sinó allò que suggereix. Els arcs són idees esculpides, transició, estabilitat, triomf, protecció. Són límits, entre el dins i el fora, entre el profà i el sagrat. Són conquesta que perdura, formes que acullen. La seva corba dibuixa el cicle, el retorn etern, la continuïtat.

La calma dels Torms

La calma dels Torms

La Volta del Portal dels Torms és formada per dues arcades unides per un petit corredor que sembla fet per aturar el temps. La pedra guarda una calma antiga i el pas s’obre amb una suavitat que convida a res...

Llegeix més

El portal de la Bassa

El portal de la Bassa

El Portal de la Bassa és l’únic que resta dels tres accessos de la muralla del Vilosell, documentat ja el 1436. La pedra conserva una serenitat antiga i el poble l’ha sabut mantenir sense perdre’n el caràcte...

Llegeix més

El mirador que no mira

El mirador que no mira

El Portal del Mirador havia estat una de les entrades de la vila medieval, però avui només en queda aquest pas estret que ja no porta a cap mirador, sinó a una plaça que ha perdut el nom antic. La restauraci...

Llegeix més

La porta de Santa Maria

La porta de Santa Maria

Aquest passatge guarda una calma antiga. La llum entra només fins on la pedra vol, i la resta és ombra que protegeix. Entre murs remodelats als segles XVII i XVIII, encara s’hi respira la seguretat dels temp...

Llegeix més

La peça que resta

La peça que resta

De la muralla de Vilabella només en queda aquest arc, encaixat com una peça que resisteix per inèrcia. La pedra sembla fràgil, però encara aguanta el pas del temps i de la vila que l’envolta. Veure’l així, s...

Llegeix més

El portal del misteri

El portal del misteri

La pedra adovellada conserva la fermesa medieval, però la balconada de fusta que s’hi afegeix li dóna un aire de misteri domèstic. El pas s’estreny i gira, com si volgués protegir el que hi ha més enllà, i t...

Llegeix més

La finestra del mar

La finestra del mar

La pedra fosca fa de marc a una claror que sembla infinita. L’arc, gastat pel temps, obre un pas que no porta a un carrer, sinó a l’horitzó. Travessar-lo és deixar enrere l’ombra de la vila i entrar en un bl...

Llegeix més

La porta del pou

La porta del pou

Diuen que aquí hi havia muralla, i encara se’n nota la memòria. La pedra irregular guarda una ombra amable, i la font discreta que brolla en una de les parets sembla feta per rebre el caminant cansat. Traves...

Llegeix més

Arc de pujada i retorn

Arc de pujada i retorn

Aquest arc és un encreuament de camins. S’hi pot entrar, sortir, pujar o baixar, com si la pedra hagués estat pensada per a tots els moviments possibles. L’escala s’enfila amb una calma antiga, mentre el pas...

Llegeix més

Arc del canvi sobtat

Arc del canvi sobtat

Aquest arc és una frontera de llum. Fora, l’estiu encara pesa, dins, l’aire es fa més fred, més antic. Dos passos i el temps canvia d’estació. La Vila Closa s’hi revela amb la calma dels segles XI, amb la pe...

Llegeix més

Arc d’ombres encadenades

Arc d’ombres encadenades

L’arc obre un pas que avança en silencis. Les portes s’encadenen, totes amb la mateixa corba antiga, totes guardant un bri de llum que es reté a la pedra. El barri medieval respira lent, amb la calçada que r...

Llegeix més

Portal Antic

Portal Antic

Aquest portal antic uneix carrers i segles. La pedra, difícil de datar, travessa les cases amb una senzillesa que encara sorprèn. Una volta de pedra, unes bigues de fusta, i prou. Davant seu, el present s’hi...

Llegeix més
Pàgina 6 de 12