LA CORBA DEL TEMPS
No és la nitidesa de la imatge el que cerco, sinó allò que suggereix. Els arcs són idees esculpides, transició, estabilitat, triomf, protecció. Són límits, entre el dins i el fora, entre el profà i el sagrat. Són conquesta que perdura, formes que acullen. La seva corba dibuixa el cicle, el retorn etern, la continuïtat.
Un arc que encara parla
En aquest racó estret de Valls, la pedra conserva allò que la història va voler esborrar. L’antic call jueu respira en silenci, amb una tristesa que no és d’ahir ni d’avui, sinó de segles. Sota aquest arc, s...
Llegeix mésSortida amb memòria
Aquest és l’arc de sortida. El que em veia marxar cada cop que la fira del bandoler acabava. Pedra sobre pedra, ha vist passar gent, mercats, silencis. Ara, el vull recordar com un dels més bonics d’Alcover....
Llegeix mésLa Mesquita
En Alcover, un arc romànic del segle XII s’alça com a testimoni d’un edifici que ja no és. Popularment conegut com La Mesquita, el seu nom ressona amb ecos d’altres temps. La Guerra Civil el va reduir a ruïn...
Llegeix mésLa cara oculta del present
En aquest costat del temps, la llum avança amb prudència, com si no volgués trencar el silenci que habita entre les pedres. Potser és en aquest revers on el temps descansa, on el que som es revela sense pres...
Llegeix mésEntre el vist i l’amagat
Des d’aquí, no imposa, només emmarca. El carrer es corba tot seguit, com qui guarda secrets. Les façanes envellides, els fanals penjants, els vestigis de festa. Tot sembla esperar algú que encara no ha arrib...
Llegeix mésEntre ombres i bigues
Hi ha carrers que semblen encongir-se al nostre pas. Les cases es recolzen les unes en les altres, com si tinguessin por de caure. El carrer es corba, el silenci pesa, i la llum dubta abans d’entrar. En aque...
Llegeix mésEntre el cafè i el grafisme
En aquest arc de Valls hi retrobo una calma estranya. La pintura antiga del Racó del Cafè em fa pensar en converses que ja no hi són, en olors que s’han esvaït. Al fons, el mural abstracte vibra com un batec...
Llegeix mésArcs que sostenen el present
Els arcs apunten cap al passat, però sostenen el present. La casa moderna que s’hi recolza no amaga del tot la memòria de la muralla. El balcó tancat, les pedres fingides, tot sembla voler dialogar amb el qu...
Llegeix mésEl túnel dels segles
L’arc medieval s’obre com un túnel de pedra que ha vist segles passar. El carrer s’estreny, les parets parlen amb textures antigues, i al fons, un test solitari recorda que la vida persisteix. No cal llegir ...
Llegeix mésMemòria suspesa en pedra
Un arc que conté altres arcs. Un ritme de pedra que no s’acaba, que avança sense pressa. El carrer és buit, però no solitari, hi ha memòria als murs, hi ha pas en el silenci. Aquí, el temps no es mesura, es ...
Llegeix mésEl pas del silenci
Entre pedra i silenci, el Carrer Major comença amb un arc que no acull, interroga. El carrer es corba, s’amaga, i l’estrella suspesa no il·lumina, només marca el temps que passa. Hi ha entrades que no són in...
Llegeix mésAl campanar del temps
Al campanar de l'església de Santa Maria la Major de Montblanc, els arcs s’encadenen com els batecs d’un rellotge antic, cadascun marcant un compàs de silenci i pedra. La llum que travessa aquestes obertures...
Llegeix més