LA CORBA DEL TEMPS

No és la nitidesa de la imatge el que cerco, sinó allò que suggereix. Els arcs són idees esculpides, transició, estabilitat, triomf, protecció. Són límits, entre el dins i el fora, entre el profà i el sagrat. Són conquesta que perdura, formes que acullen. La seva corba dibuixa el cicle, el retorn etern, la continuïtat.

Portal del Roser

Portal del Roser

És l’únic portal que ha arribat fins avui, silenciós i sense documents que expliquin com era del tot. Però la seva forma ampla i ben traçada parla per ell, sembla l’entrada d’una casa gran, oberta al poble. ...

Llegeix més

Passatge de Siurana

Passatge de Siurana

Aquest arc és una pausa en el temps. La pedra, hereva del darrer baluard andalusí, conserva una quietud que no s’ha trencat des de 1153. Assegut davant seu, el món es fa més lent. La llum, la calçada, el sil...

Llegeix més

La presència que perdura

La presència que perdura

Al peu de l’antiga Via Augusta, l’arc de Berà s’aixeca com un recordatori d’allò que perdura. No celebra cap victòria, només una presència que neix d’un nom testamentari i d’un imperi que volia deixar emprem...

Llegeix més

El blau que s’amaga a la pedra

El blau que s’amaga a la pedra

D’entre les portes que guardaven el Vendrell, només el portal del Pardo ha arribat fins avui. Per fora és pedra i memòria, però quan el travesses s’obre un blau inesperat que sembla guardar la llum d’un altr...

Llegeix més

Portal de la Font

Portal de la Font

Al traçat antic de Rocafort de Queralt, el portal de la Font, també conegut com el portal del Groc, mostra les capes del temps amb una naturalitat sorprenent. Restaurat en diverses ocasions, manté però el ca...

Llegeix més

La serenor d’un pas antic

La serenor d’un pas antic

El portal del Bonet conserva la serenor d’un pas antic. També conegut com el portal de Serral, mostra dues mènsules que recorden l’ombra d’una antiga defensa, com si la pedra encara guardés la memòria d’allò...

Llegeix més

El pas que pregunta

El pas que pregunta

Un arc anònim s’alça amb una foscor que sembla posar a prova qui s’hi acosta. La pedra, gastada i irregular, manté una presència que intriga i incomoda alhora, com si el temps hi hagués deixat una mena de ad...

Llegeix més

La saviesa de la pedra

La saviesa de la pedra

En un racó discret de Conesa, un arc sense nom s’aixeca amb la saviesa de la pedra antiga. Rugós i irregular, sembla haver estat modelat pel temps més que per la mà humana. El pas que hi puja, estret i ombrí...

Llegeix més

La intimitat de pedra i fusta

La intimitat de pedra i fusta

A les voltes d’en Gomà, la pedra i la fusta són suficients per crear un refugi antic. El pas, lleugerament corbat, sembla guardar la calma de segles de vida discreta. No hi ha ornament, només la proximitat d...

Llegeix més

Entrada medieval de Conesa

Entrada medieval de Conesa

Al cor medieval de Conesa, el portal Reial s’alça amb l’elegància serena del segle XIV. Els anys hi han passat sense doblegar-lo, i la seva esveltesa continua marcant l’entrada al poble amb una dignitat anti...

Llegeix més

Intimitat de pedra

Intimitat de pedra

El Portal de Santa Maria, a Conesa, té una serenor que recorda un dibuix al carbó. L’arc públic obre pas cap a una porta privada amb una gràcia discreta, i la pedra, plena de textura, hi afegeix una calma an...

Llegeix més

Ombra habitada

Ombra habitada

Aquesta petita passera de Les Piles de Gaià, mig amagada entre pedra i vegetació, és una solució pràctica convertida en encant. Les cases que creixen damunt del pas creen un racó ombrívol i protegit, i la pe...

Llegeix més
Pàgina 7 de 12