LA CORBA DEL TEMPS
No és la nitidesa de la imatge el que cerco, sinó allò que suggereix. Els arcs són idees esculpides, transició, estabilitat, triomf, protecció. Són límits, entre el dins i el fora, entre el profà i el sagrat. Són conquesta que perdura, formes que acullen. La seva corba dibuixa el cicle, el retorn etern, la continuïtat.
Portal del Roser
És l’únic portal que ha arribat fins avui, silenciós i sense documents que expliquin com era del tot. Però la seva forma ampla i ben traçada parla per ell, sembla l’entrada d’una casa gran, oberta al poble. ...
Llegeix mésPassatge de Siurana
Aquest arc és una pausa en el temps. La pedra, hereva del darrer baluard andalusí, conserva una quietud que no s’ha trencat des de 1153. Assegut davant seu, el món es fa més lent. La llum, la calçada, el sil...
Llegeix mésLa presència que perdura
Al peu de l’antiga Via Augusta, l’arc de Berà s’aixeca com un recordatori d’allò que perdura. No celebra cap victòria, només una presència que neix d’un nom testamentari i d’un imperi que volia deixar emprem...
Llegeix mésEl blau que s’amaga a la pedra
D’entre les portes que guardaven el Vendrell, només el portal del Pardo ha arribat fins avui. Per fora és pedra i memòria, però quan el travesses s’obre un blau inesperat que sembla guardar la llum d’un altr...
Llegeix mésPortal de la Font
Al traçat antic de Rocafort de Queralt, el portal de la Font, també conegut com el portal del Groc, mostra les capes del temps amb una naturalitat sorprenent. Restaurat en diverses ocasions, manté però el ca...
Llegeix mésLa serenor d’un pas antic
El portal del Bonet conserva la serenor d’un pas antic. També conegut com el portal de Serral, mostra dues mènsules que recorden l’ombra d’una antiga defensa, com si la pedra encara guardés la memòria d’allò...
Llegeix mésEl pas que pregunta
Un arc anònim s’alça amb una foscor que sembla posar a prova qui s’hi acosta. La pedra, gastada i irregular, manté una presència que intriga i incomoda alhora, com si el temps hi hagués deixat una mena de ad...
Llegeix mésLa saviesa de la pedra
En un racó discret de Conesa, un arc sense nom s’aixeca amb la saviesa de la pedra antiga. Rugós i irregular, sembla haver estat modelat pel temps més que per la mà humana. El pas que hi puja, estret i ombrí...
Llegeix mésLa intimitat de pedra i fusta
A les voltes d’en Gomà, la pedra i la fusta són suficients per crear un refugi antic. El pas, lleugerament corbat, sembla guardar la calma de segles de vida discreta. No hi ha ornament, només la proximitat d...
Llegeix mésEntrada medieval de Conesa
Al cor medieval de Conesa, el portal Reial s’alça amb l’elegància serena del segle XIV. Els anys hi han passat sense doblegar-lo, i la seva esveltesa continua marcant l’entrada al poble amb una dignitat anti...
Llegeix mésIntimitat de pedra
El Portal de Santa Maria, a Conesa, té una serenor que recorda un dibuix al carbó. L’arc públic obre pas cap a una porta privada amb una gràcia discreta, i la pedra, plena de textura, hi afegeix una calma an...
Llegeix mésOmbra habitada
Aquesta petita passera de Les Piles de Gaià, mig amagada entre pedra i vegetació, és una solució pràctica convertida en encant. Les cases que creixen damunt del pas creen un racó ombrívol i protegit, i la pe...
Llegeix més