LA CORBA DEL TEMPS
No és la nitidesa de la imatge el que cerco, sinó allò que suggereix. Els arcs són idees esculpides, transició, estabilitat, triomf, protecció. Són límits, entre el dins i el fora, entre el profà i el sagrat. Són conquesta que perdura, formes que acullen. La seva corba dibuixa el cicle, el retorn etern, la continuïtat.
Entre dos temps
L'arc de Claravalls dibuixa un pas elegant sota una casa que sembla viure entre dos temps. Potser va conèixer dies de prosperitat, i avui, entre murs cansats i finestres obertes al silenci, espera pacientmen...
Llegeix mésLa cruïlla de les ombres
Entre la pedra i l'ombra, Guimerà amaga un dels seus racons més enigmàtics. L'escala s'enfila sota la volta mentre el carrer sembla dividir-se entre dues direccions i cap certesa.No és un lloc amable ni eleg...
Llegeix mésUna primera mirada
Travessar aquest portal és entrar a Guimerà sense preàmbuls. La pedra emmarca carrers, façanes i ombres quotidianes, com si la vila sencera es presentés darrere seu. Més que una entrada, és una primera mirad...
Llegeix mésLa forma d'un somni
Sempre he pensat que hi ha poques coses més belles que una casa construïda sobre un arc. A la Figuerosa, la pedra sosté tant el carrer com la vida que continua damunt seu. Entre la llum i el pas dels dies, a...
Llegeix mésQuan la llum troba camí
La pedra domina aquest racó de la Figuerosa amb una presència gairebé absoluta. Tanmateix, sota els arcs, la llum troba el seu camí i el carrer continua més enllà. Com si la mateixa arquitectura recordés que...
Llegeix mésLa memòria dels avis
Entre la pedra, la llenya i la penombra d’aquest pas cobert, hi ha una familiaritat difícil d’explicar. Potser perquè alguns llocs conserven alguna cosa més que la seva història. En travessar-lo, vaig tenir ...
Llegeix mésPrim i resistent
Ja no queden els murs que l’acompanyaven, només aquest arc que travessa el carrer com una línia suspesa en el temps. Tan esvelt que sembla fràgil, tan resistent que encara perdura. Entre absències i records,...
Llegeix mésLa porta que va romandre
Quan les muralles desapareixen, de vegades en resta una porta. Aquest arc de Verdú ja no defensa ni vigila, però continua acollint el pas dels qui el travessen. Entre la permanència de la pedra i el moviment...
Llegeix mésEntre l'arc i l'església
Creuar aquest portal és entrar a la vella Claravalls. El camí avança entre murs de pedra i, gairebé sense adonar-se’n, acaba davant l’església. Potser és casualitat, o potser els antics constructors ja sabie...
Llegeix mésEl carrer sota sostre
Entre la casa i el carrer no hi ha ruptura, sinó acord. Aquesta passa coberta permet que la vida continuï a banda i banda, unint allò que podria separar-se. Nascuda de la necessitat, recorda que les solucion...
Llegeix mésDues cases es donen la mà
Damunt del carrer, dues cases es donen la mà. Els cinc arcs que sostenen aquest pas cobert van ser concebuts per resistir el pes de la pedra, però han acabat creant un espai de penombra i transició on la nec...
Llegeix mésL'harmonia del vell call
Entre carrers que guarden memòria, aquest arc dibuixa una forma serena i acollidora. Malgrat les ombres de la història, avui sembla donar la benvinguda a qui passa, recordant que l’harmonia també pot perdura...
Llegeix més