LA CORBA DEL TEMPS
No és la nitidesa de la imatge el que cerco, sinó allò que suggereix. Els arcs són idees esculpides, transició, estabilitat, triomf, protecció. Són límits, entre el dins i el fora, entre el profà i el sagrat. Són conquesta que perdura, formes que acullen. La seva corba dibuixa el cicle, el retorn etern, la continuïtat.
Pòrtic cerimonial
A La Canonja, el pòrtic que dona accés al pla de l’església conserva la solemnitat de l’antiga porta medieval de la vila. La construcció, d’origen dels segles XVI i XVII, mostra una elegància austera, amb fi...
Llegeix mésVolta primitiva
Aquesta volta conserva una rusticitat que fascina. La pedra i el guix, gastats pel temps, formen un pas íntim que condueix a un petit pati silenciós. A la paret, la finestra en arc amb reixa de ferro observa...
Llegeix mésEl pas del restaurant
A la part més antiga de Masllorenç, la volta s’obre amb una rusticitat que sorprèn i acull. Entre pedra irregular i façanes envellides, un petit restaurant dona vida al pas, convertint-lo en un espai de trob...
Llegeix mésSerpentina de pedra
En aquesta corba de Blancafort, l’arc s’obre com un gest que podria repetir-se fins a l’infinit. La volta amplia el pas i el converteix en un corredor de moviment, on la llum i l’ombra juguen a transformar e...
Llegeix mésVolta de la Plaça Vella
La volta que condueix a la Plaça Vella és una entrada al Blancafort antic, al batec del poble entre els segles XIII i XVII. La pedra irregular conserva una rusticitat que no ha necessitat cap ornament: només...
Llegeix mésLa casa noble
El Portal Pou forma part de la casa més noble d’Alió, amb un doble arc que anuncia antigues jerarquies domèstiques. El pas s’obre cap als camps de la vila, com una finestra discreta al paisatge. A la balcona...
Llegeix mésEl pas meridional
L’accés meridional a Bràfim es feia per aquest portal que travessa una antiga casa senyorial reforçada amb contraforts. És un pas simple, sense ornaments, però conserva una serenor que perdura. La pedra obre...
Llegeix mésLa persistència estreta
Inaugurat al segle XVI i muralat durant un temps al XVIII, el carreró de Sant Magí conserva una estretesa que sembla no haver canviat mai. A l’interior, els arcs amb aduelas, ara també murats, mantenen la me...
Llegeix mésOmbra que recorda
En aquestes rues estretes del call jueu, els arcs s’encadenen com un pas antic que respira a poc a poc. La pedra conserva una quietud profunda, i al fons, la casa tradicional, com Ca la Garsa que recorda cap...
Llegeix mésFulls oberts de maó
Aquesta sortida natural de la vila emmurallada conserva una calma antiga. El portal, de datació incerta, combina pedra i maó vist amb una senzillesa que no enganya, és un pas funcional i honest. L’arc, fet a...
Llegeix mésLa vigilància serena
La Torre de la Closa guarda un dels passos més antics del poble. El portal, fortificat, obre el camí cap a la Calle de la Closa, una via que sembla avançar amb la mateixa serenor que la pedra que la sosté. L...
Llegeix mésGeometria en silenci
Al Porxo de Riudecols, el segle XVI respira amb línies noves. Els arcs de ciment s’hi encreuen amb la rectitud de la fusta, com si la restauració hagués volgut recordar que la geometria també és memòria. Aqu...
Llegeix més