LA CORBA DEL TEMPS

No és la nitidesa de la imatge el que cerco, sinó allò que suggereix. Els arcs són idees esculpides, transició, estabilitat, triomf, protecció. Són límits, entre el dins i el fora, entre el profà i el sagrat. Són conquesta que perdura, formes que acullen. La seva corba dibuixa el cicle, el retorn etern, la continuïtat.

Pòrtic cerimonial

Pòrtic cerimonial

A La Canonja, el pòrtic que dona accés al pla de l’església conserva la solemnitat de l’antiga porta medieval de la vila. La construcció, d’origen dels segles XVI i XVII, mostra una elegància austera, amb fi...

Llegeix més

Volta primitiva

Volta primitiva

Aquesta volta conserva una rusticitat que fascina. La pedra i el guix, gastats pel temps, formen un pas íntim que condueix a un petit pati silenciós. A la paret, la finestra en arc amb reixa de ferro observa...

Llegeix més

El pas del restaurant

El pas del restaurant

A la part més antiga de Masllorenç, la volta s’obre amb una rusticitat que sorprèn i acull. Entre pedra irregular i façanes envellides, un petit restaurant dona vida al pas, convertint-lo en un espai de trob...

Llegeix més

Serpentina de pedra

Serpentina de pedra

En aquesta corba de Blancafort, l’arc s’obre com un gest que podria repetir-se fins a l’infinit. La volta amplia el pas i el converteix en un corredor de moviment, on la llum i l’ombra juguen a transformar e...

Llegeix més

Volta de la Plaça Vella

Volta de la Plaça Vella

La volta que condueix a la Plaça Vella és una entrada al Blancafort antic, al batec del poble entre els segles XIII i XVII. La pedra irregular conserva una rusticitat que no ha necessitat cap ornament: només...

Llegeix més

La casa noble

La casa noble

El Portal Pou forma part de la casa més noble d’Alió, amb un doble arc que anuncia antigues jerarquies domèstiques. El pas s’obre cap als camps de la vila, com una finestra discreta al paisatge. A la balcona...

Llegeix més

El pas meridional

El pas meridional

L’accés meridional a Bràfim es feia per aquest portal que travessa una antiga casa senyorial reforçada amb contraforts. És un pas simple, sense ornaments, però conserva una serenor que perdura. La pedra obre...

Llegeix més

La persistència estreta

La persistència estreta

Inaugurat al segle XVI i muralat durant un temps al XVIII, el carreró de Sant Magí conserva una estretesa que sembla no haver canviat mai. A l’interior, els arcs amb aduelas, ara també murats, mantenen la me...

Llegeix més

Ombra que recorda

Ombra que recorda

En aquestes rues estretes del call jueu, els arcs s’encadenen com un pas antic que respira a poc a poc. La pedra conserva una quietud profunda, i al fons, la casa tradicional, com Ca la Garsa que recorda cap...

Llegeix més

Fulls oberts de maó

Fulls oberts de maó

Aquesta sortida natural de la vila emmurallada conserva una calma antiga. El portal, de datació incerta, combina pedra i maó vist amb una senzillesa que no enganya, és un pas funcional i honest. L’arc, fet a...

Llegeix més

La vigilància serena

La vigilància serena

La Torre de la Closa guarda un dels passos més antics del poble. El portal, fortificat, obre el camí cap a la Calle de la Closa, una via que sembla avançar amb la mateixa serenor que la pedra que la sosté. L...

Llegeix més

Geometria en silenci

Geometria en silenci

Al Porxo de Riudecols, el segle XVI respira amb línies noves. Els arcs de ciment s’hi encreuen amb la rectitud de la fusta, com si la restauració hagués volgut recordar que la geometria també és memòria. Aqu...

Llegeix més
Pàgina 4 de 12