De la muralla de Vilabella només en queda aquest arc, encaixat com una peça que resisteix per inèrcia. La pedra sembla fràgil, però encara aguanta el pas del temps i de la vila que l’envolta. Veure’l així, sol i mig oblidat, fa venir una mena de pena tendra, i per això el guardo amb cura, com un record que no voldria perdre.

Vilabella