La pedra fosca fa de marc a una claror que sembla infinita. L’arc, gastat pel temps, obre un pas que no porta a un carrer, sinó a l’horitzó. Travessar-lo és deixar enrere l’ombra de la vila i entrar en un blau serè, com si el mar esperés, pacient, a l’altra banda. Un pas breu, però una obertura immensa.

Altafulla