En aquest arc de Valls hi retrobo una calma estranya. La pintura antiga del Racó del Cafè em fa pensar en converses que ja no hi són, en olors que s’han esvaït. Al fons, el mural abstracte vibra com un batec nou. Entre una cosa i l’altra, l’arc m’acull en silenci, com si guardés memòria de tots els passos que l’han travessat; també els meus.
