Els arcs expliquen històries. Alguns guarden carrers silenciosos, d'altres obren camins a llocs concorreguts. Alguns han perdurat durant segles, d'altres han emergit discretament de la vida quotidiana de les ciutats.
Utilitzant una càmera analògica, recorro els carrers a la descoberta d'aquests passatges, espais que uneixen l'abans i el després, l'interior i l'exterior, el passat i el present.
Totes les imatges d'aquest projecte estan capturades amb la mateixa càmera, una Agfa Isolette de 1955, sempre utilitzant pel·lícula Ilford FP4 Plus.
Els negatius són revelats i digitalitzats per mi, preservant tot el procés manual que dóna vida a cada fotografia.
Aquest projecte va començar a Tarragona, però creix amb cada arc descobert, a cada racó de Catalunya.
Entre Arcs és una invitació a caminar amb mi per aquests portals de pedra, llum i memòria.
Aquest petit projecte no parla només d’arquitectura, ni tampoc únicament d’estructures antigues. Tampoc no és només sobre el plaer de la fotografia, o sobre el revelat i els seus químics, o la nostàlgia del film analògic, o sobre fer servir una càmera més antiga que jo, capaç de donar imatges orgàniques, plenes de vida i sentiment.
És una mica de tot plegat i també la mirada tranquil·la però atenta que dedico a cada arc que em desperta admiració. Es la meva manera de veure una part molt bonica, representativa i emotiva del que ens envolta, i que tan rarament mirem amb atenció.
Per què utilitzar una càmera del 1955 en l’era digital?
Hi ha càmeres que no són només eines. Són companyes de ritme.
L’Agfa Isolette té aquesta ànima.
És simple, directa, lleugera.
Porta la dignitat de les màquines ben fetes, i ben viscudes.
No et demana pressa.
No et distreu amb botons.
No et promet perfecció.
Et promet presència.